Exposició Les arts de la seda a Barcelona. 500 anys de corporacions sederes a la ciutat
Activitat a Barcelona
Dates: del 5/11/2015 al 30/4/2016
Exposició 'Les arts de la seda a Barcelona. 500 anys de corporacions sederes a la ciutat'
| Dies | Hores | Preus | Observ. |
| De dilluns a divendres | de 09:00 h a 20:45 h | Entrada Gratuïta | Inauguració: dijous 5 de novembre, de les 18.30 a les 19.30 h |
| dissabtes | de 09:00 h a 13:00 h |
La seda, producte sumptuós per excel·lència, es coneix a Catalunya des de l'alta edat mitjana. Els contactes comercials entre mercaders catalans i andalusins del segle X són les primeres evidències conegudes de la dedicació professional entorn la seda. Una disposició reial de Pere el Gran, el darrer terç del segle XIII, regula per primera vegada l'activitat sedera a Barcelona.
En aquell temps, la majoria dels artesans seders formaven part de la comunitat jueva barcelonina, per la qual cosa no s'organitzen com a corporació d'ofici ni participen en les institucions de govern municipal. L'auge de la sederia del segle XIV empeny al Consell de Cent de Barcelona a autoritzar unes ordinacions per regular la compra-venda de seda. El pogrom i expulsió dels jueus de Barcelona el 1391 és un punt d'inflexió en el món seder de la ciutat, car desapareix el principal col·lectiu humà que el representa.
A mitjan segle XV la sederia viu una revifalla a partir de la formació de petites fàbriques i companyies dedicades a la producció i comerç de productes manufacturats, la qual cosa aferma les bases del procés de creació institucional de les set corporacions d'ofici sederes de Barcelona que s'inicia a finals dels segle XV i s'allarga fins a començament del segle XVII: Barreters d'agulla (1495), Perxers (1509), Velers (1533), Velluters (1548), Passamaners (1572), Torcedors (1619), Tintorers (1619).
La majoria d'aquests gremis desapareixen arrel d'un procés que comença el 1834 i es resol amb el decret de 20 de desembre de 1836 que posa fi a les organitzacions gremials de l'estat espanyol. Sobreviuen només com a organitzacions de defensa d'interessos col·lectius o com a mutualitats laborals. És el cas del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona (CAMS) que neix l'abril de 1834, a partir de la fusió dels gremis de velers i velluters.
L'exposició que presentem, comissariada per Víctor Mata, es realitza a partir dels fons documentals cedits en comodat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que constitueixen l'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona: Gremi de Velers, Gremi de Velluters, Gremi de Perxers i el mateix (CAMS). Entre tots abracen un arc cronològic de 500 anys d'existència. La mostra ofereix una visió general de l'origen i evolució de les organitzacions sederes, les formes d'organització corporativa que han pres, les funcions que han desenvolupat i els recursos que han esmerçat per assolir els seus objectius.
Observacions:
La seda, producte sumptuós per excel·lència, es coneix a Catalunya des de l'alta edat mitjana. Els contactes comercials entre mercaders catalans i andalusins del segle X són les primeres evidències conegudes de la dedicació professional entorn la seda. Una disposició reial de Pere el Gran, el darrer terç del segle XIII, regula per primera vegada l'activitat sedera a Barcelona.
En aquell temps, la majoria dels artesans seders formaven part de la comunitat jueva barcelonina, per la qual cosa no s'organitzen com a corporació d'ofici ni participen en les institucions de govern municipal. L'auge de la sederia del segle XIV empeny al Consell de Cent de Barcelona a autoritzar unes ordinacions per regular la compra-venda de seda. El pogrom i expulsió dels jueus de Barcelona el 1391 és un punt d'inflexió en el món seder de la ciutat, car desapareix el principal col·lectiu humà que el representa.
A mitjan segle XV la sederia viu una revifalla a partir de la formació de petites fàbriques i companyies dedicades a la producció i comerç de productes manufacturats, la qual cosa aferma les bases del procés de creació institucional de les set corporacions d'ofici sederes de Barcelona que s'inicia a finals dels segle XV i s'allarga fins a començament del segle XVII: Barreters d'agulla (1495), Perxers (1509), Velers (1533), Velluters (1548), Passamaners (1572), Torcedors (1619), Tintorers (1619).
La majoria d'aquests gremis desapareixen arrel d'un procés que comença el 1834 i es resol amb el decret de 20 de desembre de 1836 que posa fi a les organitzacions gremials de l'estat espanyol. Sobreviuen només com a organitzacions de defensa d'interessos col·lectius o com a mutualitats laborals. És el cas del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona (CAMS) que neix l'abril de 1834, a partir de la fusió dels gremis de velers i velluters.
L'exposició que presentem, comissariada per Víctor Mata, es realitza a partir dels fons documentals cedits en comodat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que constitueixen l'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona: Gremi de Velers, Gremi de Velluters, Gremi de Perxers i el mateix (CAMS). Entre tots abracen un arc cronològic de 500 anys d'existència. La mostra ofereix una visió general de l'origen i evolució de les organitzacions sederes, les formes d'organització corporativa que han pres, les funcions que han desenvolupat i els recursos que han esmerçat per assolir els seus objectius.
se celebra a:
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
C Santa Llúciael Barri Gòtic
08002 BARCELONA