La Festa del Pi
Activitat a Centelles
Data: 30/12/2006
La festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable del tradicional culte a l'arbre que es professa a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen i les primeres dades escrites sobre actes similars a partir de l'any 1620.
Els preparatius de la celebració de la Festa del Pi de Santa Coloma comencen el dia de Sant Esteve. Els galejadors, homes o dones vestits amb barretina i faixa, fan salves d'arcabuç en to festiu i després surten cap a les muntanyes properes a triar i marcar un pi ja ben crescut i frondós.
El dia 30, de matinada, se celebra la missa primera on assisteixen els galejadors i un cop acabada la missa, els diferents grups es dirigeixen al lloc on es troba el pi marcat. Després, al voltant del foc, es fa un gran esmorzar de pa amb tomàquet i botifarra. Ja ben tips després de l'àpat, els galejadors comencen a tallar el pi a cops de destral, rellevant-se per anar més de pressa, entre els crits enfervoritzats dels assistents. En els moments finals, es lliga l'arbre amb cordes que, tibades pels galejadors, ajudaran a que la caiguda sigui suau i no es malmetin les branques. Aquest és un dels moments més esperats i emocionants per a tots els participants.
El pi tallat es trasllada fins a l'entrada del poble en un carro tirat per bous, on es puja a força de braços i es lliga amb cordes per mantenir-lo dret. En aquest moment comencen a sonar els trabucs per tot arreu i la zona s'omple de tronades ensordidores. A les dotze del migdia, l'arbre és conduït a la Plaça Major, acompanyat d'una banda de músics. Els galejadors que el transporten van disparant les seves armes durant tot el trajecte, en un ritual a la vegada estrepitós, contundent i excitant. Els carrers estrets s'omplen de fum i, envoltat d'un soroll espès, el públic busca, com pot, la manera de protegir-se.
Més tard, es porta el pi davant de l'església on se celebra un ball en honor de Santa Coloma. Amb gran alegria i cridòria del públic, es fa ballar el Pi sobre la base arrodonida del tronc, mentre un galejador agita la seva barretina des de la capçana de l'arbre i els companys canten tot fent-lo giravoltar: "Ara balla el Pi, sí, sí. Ara balla el Pi, no, no" o "Julí, julí, julí, ara si que balla el pi".
Acabada la dansa, el Pi és arrossegat cap a l'interior de l'església pels braços dels galejadors que formen llargues cadenes humanes. Col·locat al peu de l'altar i un cop serrat el tronc, l'arbre s'engalana amb cinc ramells de pomes i cinc garlandes. Mentre tothom canta joiós l'himne a santa Coloma el Pi engalanat és hissat majestuosament des de la volta de l'església sobre l'altar, on el colom de l'Esperit vetlla el ritu sacrificial de l'arbre.
Aquesta celebració va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de novembre de 1987.