LLUIS OLIVA I LES ARBEQUINES

Activitat a Tarragona

Data: 19/3/2010

Hora: de 23:59:00 a

LLUIS OLIVA I LES ARBEQUINES

DETALLS DEL CONCERT


LLUIS OLIVA I LES ARBEQUINES


LLUIS OLIVA I LES ARBEQUINES

Avui anem a deixar unes quantes coses clares. Exposo una teoria: la ciutat més important dels Països Catalans a nivell musical no és Barna, que s'ha autodesignat com a capital d'això que la premsa musical hem batejat com a "pop independent català". La meca de la música catalana, allà on comença i acaba gairebé tot, l'alfa i l'omega de les nostres cançons, és Sabadell. I no és una boutade. Jo fa temps que ho penso, però fins ara no havia sortit de l'armari per la por del "què diran" per Gràcia. Quina altra ciutat de la mida de Sabadell ha donat -i segueix donant- tantes alegries a la música? Escric això mentres escolto la darrera perla sorgida de la capital vallesana, un disco que em té atrapat des que me'l van fer arribar i que necessito explicar: és el debut de Lluís Oliva i les Arbequines, autors del tema que ressona en aquest apunt, "L'home descalç". [Més]

Lluís Oliva ha composat alguns dels temes de Rauxa, però també té la seva faceta com a cantautor. Total, que un dia va reunir-se amb el bateria Oriol Casas (Conxita), el baixista Janot Vila (Xot) i el guitarrista Carles Borrell per donar forma a un grapat de cançons que formen part del seu primer disc -homònim- enregistrat, paradoxes de la vida, als estudis Taifa48 per un terrassenc, Joan Boada (La Carrau). Lluís Oliva i les Arbequines, en certa forma podrien ser la versió "feliç" de Conxita -tot i que també tenen la seva part tenebrosa-. Musicalment tenen una expressivitat difícil de trobar, no només pel que fa a les lletres sinó per com donen forma a tot plegat. Una història madura, que aporta una sensibilitat interessant i diferent. Aquest és un dels denominadors comuns dels grups de Sabadell: poden estar millor o pitjor, ser més trencadors o més convencionals, però gairebé sempre aporten alguna cosa diferent. I així avança el món.

Reivindicar Sabadell com a capital del pop és de justícia, perquè a Barna hi ha molts llestos amb un radi de visió que s'acaba allà on s'acaba el Metro (i sense comptar l'Hospitalet i Badalona, naturalment). En canvi, la gent intel·lectual que es dedica a això del rock'n'rol ho té clar ja fa estona: Quimi Portet, per exemple, ha fet una cançó que es diu "Sabadell". De fet el seu darrer disc es va estar apunt de dir així i tot... Al final es diu Viatge a Montserrat, que tampoc està malament.

Recapitulem una mica: de Sabadell va sortir Pomada, el grup que va reubicar la música d'arrel per a les noves generacions. De Sabadell n'ha sortit Conxita, un dels grups indies de més qualitat i, a més, un dels únics d'aquesta escena que no es desmarca del 'rock català' i et treu la cançoneta de les subvencions a la primera pregunta de l'entrevista. I de Sabadell n'ha sortit At Versaris, la gent que s'està inventant el hip-hop en català. Pim-pam-pum: en quinze anys revitalitzen el folk, renoven el pop i s'inventen el hip-hop. Però no és només això: és que la llista de bandes que han assolit cert ressò i trascendència és immensa. Cito de memòria i de ben segur deixant-me'n mitja dotzena més: Rauxa, Jaume Ivars en solitari, Andreu i els Rumberus, Ix!, Labatzuca, Xot, Batzak, Dúmbala Canalla, El Belda i el Conjunt Badabadoc, Plastidecore, XMilk, Despertaferro, Quimicefa... I l'Albert Pla, clar. Però el Pla és una altra cosa, em sembla, que tant hauria pogut sortir de Sabadell com de Terrassa. O no. No ho se. Tot és intuïció en aquest post.

Un cop exposada la realitat, toca trobar-ne les causes. Perquè passa això a Sabadell i no, per exemple, a Terrassa? És difícil d'analitzar. Hi ha diverses causes. Algunes tenen a veure amb la música i d'altres no. Sabadell és una metropoli postindustrial a petita escala, i a més la postindustrialització li va arribar ràpid, amb la crisi del tèxtil i tal. És una ciutat prou petita com perquè els vincles més directes i propis de la societat premediàtica hi segueixin tenint una funció important, i a l'hora, prou gran per desenvolupar-se amb normalitat dins la postmodernitat. Té un teixit social molt potent. És una de les úniques ciutats del país -per no dir la única- on la penya del rotllo ha creat un col·lectiu que ha tingut com a punt principal del seu ideari d'acció la cultura: La Sèpia Verda. Han tingut durant molt de temps una revista alternativa com Ordint la Trama, que donava a la cultura un paper prioritari. I a més, és una ciutat on la penya del rotllo han anat tots a una, amb les seves diferències, plurals i diversos, però a una. Aquest és un dels motius pels quals Terrassa no és com Sabadell. També és un dels motius pels quals Gràcia no és com Sants. Aquí queda això.

És veritat que tinc molt bons amics sabadellencs, alguns d'ells músics, d'altres que no, però voldria desvincular-ho d'aquesta apologia del "sabadellisme" tan abrandada. Que consti que tampoc busco pis a Sabadell ni em paguen comissió els de Can Capablanca ni res d'això. Mira: de tant en tant cal posar els punts sobre les is, i avui és un d'aquests dies. 100% pro Sabadell, doncs. I escolteu això del Lluís Oliva. Que després anireu tard...


  • divendres, 19 / març / 2010
  • Hora: 24:00 h
  • Preu: Gratuit