Teatre Huis Clos (A porta tancada) , de Jean Paul Sartre

Activitat a Barcelona

Dates: del 27/1/2016 al 28/2/2016

Teatre "Huis Clos (A porta tancada)", de Jean Paul Sartre





DiesHoresPreus
De dimecres a dissabtes a les 20:30 h Entrada general de: 12 e
diumenges a les 19:00 h


Traducció català: Manuel de Pedrolo

Direcció: Jordi Prat i Coll
Ajudant de direcció: Ester Villamor
Intèrprets:
Inés: Patrícia Mendoza
Garcin: Xavier Ripoll
Estelle: Mireia Trias
Criat: Kathy Sey

A  A porta tancada, Sartre ens mostra a uns personatges conscients de ser ells mateixos "pecadors". Són a l´infern, un lloc on tot és etern present. Sense dies ni nits. El no-temps. Aquesta situació que segons com podria ser l´inici d´una comèdia d´èxit de boulevard de seguida muta ja que els personatges s´adonaran que potser el veritable infern no sigui ni un espai ni un temps sinó una mirada. Una mirada que evidenciï com són. Un mirall sense mirall. Ras i curt, no hi ha excuses, són, doncs, tots tres responsables dels seus actes. Aquí rau la llibertat de l´ésser. La de decidir, pel fet d´existir, sobre els propis actes. Però la nàusea d´ésser, sempre, vindrà condicionada per la mirada dels altres. Són els altres qui jutgen els actes. Moment a moment. I que evidentment són reflex d´allò que han sigut i són: "éssers malvats". La consciència de ser infern ve provocat per aquell qui mira. Botxí alhora del qui és mirat. D´aquí que l´infern siguin els altres.

Sempre la terrible mirada inquisitiva de l´altre com a coartada.

I què és sinó la mirada de l´espectador? No és l´espectador també un "Altre" en el fet teatral?
Observacions:
Traducció català: Manuel de Pedrolo

Direcció: Jordi Prat i Coll
Ajudant de direcció: Ester Villamor
Intèrprets:
Inés: Patrícia Mendoza
Garcin: Xavier Ripoll
Estelle: Mireia Trias
Criat: Kathy Sey

A  A porta tancada, Sartre ens mostra a uns personatges conscients de ser ells mateixos "pecadors". Són a l´infern, un lloc on tot és etern present. Sense dies ni nits. El no-temps. Aquesta situació que segons com podria ser l´inici d´una comèdia d´èxit de boulevard de seguida muta ja que els personatges s´adonaran que potser el veritable infern no sigui ni un espai ni un temps sinó una mirada. Una mirada que evidenciï com són. Un mirall sense mirall. Ras i curt, no hi ha excuses, són, doncs, tots tres responsables dels seus actes. Aquí rau la llibertat de l´ésser. La de decidir, pel fet d´existir, sobre els propis actes. Però la nàusea d´ésser, sempre, vindrà condicionada per la mirada dels altres. Són els altres qui jutgen els actes. Moment a moment. I que evidentment són reflex d´allò que han sigut i són: "éssers malvats". La consciència de ser infern ve provocat per aquell qui mira. Botxí alhora del qui és mirat. D´aquí que l´infern siguin els altres.

Sempre la terrible mirada inquisitiva de l´altre com a coartada.

I què és sinó la mirada de l´espectador? No és l´espectador també un "Altre" en el fet teatral?

se celebra a:
Teatre Sala Atrium
C Consell de Centla Dreta de l'Eixample
08009 BARCELONA
es venen les entrades a:
Teatre Sala Atrium
C Consell de Centla Dreta de l'Eixample
08009 BARCELONA