Logo de www.festamajor.biz (activitats de festes majors)
L'Àliga de Barcelona
El Bestiari Històric de Barcelona
    L'Àliga
    El Lleó
    La Mulassa
    El Bou
    La Víbria
    El Drac
    La Tarasca
    Els Cavallets cotoners
El Seguici Popular de Barcelona
  Els Gegants de la Casa de Caritat
  La Gegantona Laia
  La Carassa
La imatgeria de les colles de Ciutat Vella
  Els Gegants
  Altres bèsties i altres elements

 

 La Carassa
La Carassa
La Carassa

Les carasses antigament eren caps de moro, de cartró o de fusta, amb llargues barbes i cabells de pèl natural. Aquests caps estaven instal·lats sota els orgues barrocs d'algunes esglésies del Principat de Catalunya i, pel volt de Nadal, llançaven dolços a la quitxalla. Formaven part de l'ornamentació i de la decoració de l'instrument, i solien tenir moviment de boca i ulls que el mateix organista podia accionar.

A Barcelona, i concretament a Ciutat Vella, tres esglésies tenien orgues amb carassa: Santa Maria del Mar, Sants Just i Pastor i la Catedral; la primera ha desaparegut però les altres dues es conserven a l'actualitat en perfecte estat.




La tradició ens diu que només funcionava un dia a l'any, i sempre dins el cicle nadalenc. El costum era que la carassa fes uns crits aterridors, tot movent els ulls i la mandíbula de manera inquietant i esglaiadora. La canalla, que es concentrava a l'església sota l'orgue, era alliçonada pels grans; tot seguit, mentre el cap de moro feia ganyotes entre la cridòria i els nervis de la quitxalla, la carassa vomitava confits, castanyes i llaminadures per la boca.

Fou el 1989, per iniciativa de la CCGBCV, juntament amb el Districte de Ciutat Vella, quan la nova Carassa de Barcelona llençà caramels per a la quitxalla. Una nova figura, basada en el model de la Catedral, però fent-la menys terrible i més divertida, molt semblant als nans tradicionals.

La Carassa
La Carassa