|
La tradició ens diu que només
funcionava un dia a l'any, i sempre dins el cicle nadalenc. El
costum era que la carassa fes uns crits aterridors, tot movent
els ulls i la mandíbula de manera inquietant i esglaiadora. La
canalla, que es concentrava a l'església sota l'orgue, era alliçonada
pels grans; tot seguit, mentre el cap de moro feia ganyotes
entre la cridòria i els nervis de la quitxalla, la carassa
vomitava confits, castanyes i llaminadures per la boca.
Fou el 1989, per iniciativa de la
CCGBCV, juntament amb el Districte
de Ciutat Vella, quan la nova Carassa
de Barcelona llençà caramels per a la quitxalla. Una
nova figura, basada en el model de la Catedral, però fent-la
menys terrible i més divertida, molt semblant als nans
tradicionals. |
 |
| La
Carassa |
|
