Cercar

Categories

Páginas

Nous temes

Nuvol de tags

Cançond de Nadal Carnaval Dites dites de l'abril dites de l'hivern dites de la primavera Dites de la primavers dites de la tardor dites de les estacions dites del Juny dites del Maig dites del març dites de Setmana Santa dites sobre el temps Festivals frases fetes Nadal Poema poemes de la primavers poemes de Nadal primavera

Tradicions.

25 de desembre, el dia de Nadal

La celebració de Nadal té l’orígen en les festes paganes al voltant del solstici d’hivern: les vetlles al voltant del foc i els àpats rics en aliments calòrics. Dins del calendari cristià, però, la festa de Nadal es considera com la més important de l’any. El cristianisme, quan va transformar totes les festes del cicle anual, li va donar un caire religiós: en aquesta data naixia Jesús, el mesies, fill de Josep i Maria de Natzeret.

Ho explica la nadala:

A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum,
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia,
fum, fum, fum.
I aquesta altra:Allà sota una penya
n’és nat el Jesuset
nuet, nuet.
N’és fill de mare Verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.

El Nadal té una forta tradició familiar. “Per Nadal, cada ovella al seu corral”, diu la dita. El dia comença arreglant-se amb les millors mudes per anar a trobar-se amb la familia: “Per Nadal, qui res no estrena res no val”. És costum fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, fruits secs, cava, torrons i neules. No hi pot faltar una llarga sobretaula on es canten nadales, els menuts reciten poemes i els membres de la família xerren pels descosits. La cançó popular ja parla de la importància d’aques àpat familiar.:

Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa
li’n darem un tall