Festes

osep-Sebastià Pons
Tres reis d’Orient - tres reis caminaven,
la corona d’or - de lliri la barba,
el mantell brodat - d’ocells i de branques.
Diuen que han vingut - de la serralada,
i jo no ho crec - que la gent s’enganya.
Ben embolicats - dins una nevada,
del cimal del cel - han fet la baixada
amb un sarronet - d’esteles [...]

Joan Maragall
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons…
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
mirra, encens?

Francesca Aubanell
Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.
Un majoral l’apressa
“vinga, vinga, caganer!”
que tot això et passa
per ser massa llaminer.
L’estel que tot ho vigila
se n’adona d’aquest fet
“poso la llum més fluixeta”
li diu a l’angelet
No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.

Miquel Ferrà
La matinada és amb els freds més pura;
les muntanyes, de boira s’han velat.
Pels aire autumnals la ratxa esquiva
de l’arbre espolsa el desolat capcim.
Del cel cau l’aigua a fils, gelada i viva
i han reverdit els camps sota el plugim.
I dins el bosc humit torna a ésser clara
la veu del fontinyol sota el penyal
que, vestint-los de [...]

Pere Quart
Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.
Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.
I tampoc ningú ja no s’estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l’infant [...]

Lluís Llach
Sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà
que avui no obri
la botella de xampany.
Sé que en un lloc lluny
potser algú pensarà
que en altres racons
hi resten boques amb fam.
Però serà tan estranya gent
la que dubtarà un moment
per donar la mà
al que no és germà.
I els que amb gran soroll
volem fer un nou món
avui, aquesta [...]

Sau (Carles Sabater / Pep Sala)
Quan la pluja fa remor de tren,
Quan la gent s’afanya pel carrer,
Quan s’encén un llum,
Sempre es fa més gran la tristesa.
Vaig pintant somriures de paper,
Sospesant el temps entre les mans.
L’aire s’ha enfosquit
I la nova nit passa de pressa.
I l’hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d’altres temps [...]

Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna’ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.
Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els [...]

Bressol de pobre
Miquel Costa i Llobera
Dins una casa de pagès
per l’infantó que hi fa l’entrada,
han adobat el rústic bres
d’antiga fusta mig corcada.
La pobra mare, que es desviu
perquè el fillet més bé hi estiga,
com una aucella al fer son niu,
busques cercà per la garriga.
Mes, de quina herba les trià?
D’aritja, arreu tan espinosa,
i allò de molles servirà
baix [...]

Blues per Nadal
Adrià Puntí
Temps d’afartar pobres sense ni cinc per rossegar
parlo d’un temps malmès que passa de llarg
Temps de poca-soltes, de paròdies i desfalcs
ben provist de vènies, brides i repòs.
És un blues.
On ni el bar et somriu, doncs, tot se’t torna trist
com un bri de maig enfebrat d’abril
on s’hi filtren pòsits de caves bruts
podrits destapen [...]