Festes

Marià Villangómez
Tres camins de retorn
cap a uns regnes boirosos.
No voldrien poders,
d’obeir ambiciosos.
Si es poguessin quedar
vora el més gran Misteri!
Però enigmes petits
esperen llur senderi.
Ara duen al cor
l’estrella que els guiava.
No els cal altra escalfor
sota la volta blava.
Llur posat més humil, més humana llur cendra.
I un enyor molt pregon.
Divinitat tan tendra!
Potser haurien volgut
ser pastors, menys encara.
Or, mirra, [...]

J. V. Foix
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, [...]

Tomàs Garcés
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.

Joan Salvat-Papasseit
A Emili Badiella
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que [...]

Ramon Alabau i Selva
Nadal. Alba blanca.
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja glaça. A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S’atansa la tarda,
s’abranda a bastança.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la plaça.
S’apaga la brasa.
L’almanac s’acaba.

Josep Maria de Sagarra
uan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l’esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l’han sentida algun cop,
la volen dir i se’ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa [...]

Salvador Espriu
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

Miquel Martí i Pol
L’arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

osep-Sebastià Pons
Tres reis d’Orient - tres reis caminaven,
la corona d’or - de lliri la barba,
el mantell brodat - d’ocells i de branques.
Diuen que han vingut - de la serralada,
i jo no ho crec - que la gent s’enganya.
Ben embolicats - dins una nevada,
del cimal del cel - han fet la baixada
amb un sarronet - d’esteles [...]

Josep Carner
Matinet, matí,
quel’airet és fi
i la boira minsa
s’ajeu i s’esquinça…
Vaig a les parades
de molsa… Debades
cerco ací i allí
la molsa més dolça,
la pàl·lida molsa
que sempre volguí.
Les que eren la festa
de negra foresta,
les moles humides,
ara atapeïdes
al carrer mesquí,
jeuen arraulides
enyorant el pi.
Sona l’esquelleta
d’un conventinet…
¡Ai la lenca estreta
d’aquest cel tan fred!
Cerco a les parades
de molsa… Debades
miro ací i allí:
em [...]