Archive for 'Poema'
UN REGAL ESPECIAL
Francesca Aubanell
El regal que jo desitjo
tenir per aquest Nadal
no portarà llaç de vellut
ni vermell, ni groc, ni blanc,
no durà embolcall de seda
ni transparent ni brillant
no anirà dintre una capsa
ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
ni nom, ni cap detall
a l’estil dels bons desitjos
tot de llum vindrà folrat,
una llum brillant, intensa
que el món anirà […]
Posted: July 5th, 2007 under Poema, poemes i cançons.
Els Reis
Joan Maragall
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons…
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
mirra, encens?
Posted: July 5th, 2007 under Nadal, Poema, poemes i cançons.
EL CAGANER
Francesca Aubanell
Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.
Un majoral l’apressa
“vinga, vinga, caganer!”
que tot això et passa
per ser massa llaminer.
L’estel que tot ho vigila
se n’adona d’aquest fet
“poso la llum més fluixeta”
li diu a l’angelet
No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.
Posted: July 5th, 2007 under Nadal, Poema, poemes i cançons.
Dolça, benigna pau
Miquel Ferrà
La matinada és amb els freds més pura;
les muntanyes, de boira s’han velat.
Pels aire autumnals la ratxa esquiva
de l’arbre espolsa el desolat capcim.
Del cel cau l’aigua a fils, gelada i viva
i han reverdit els camps sota el plugim.
I dins el bosc humit torna a ésser clara
la veu del fontinyol sota el penyal
que, vestint-los de […]
Posted: July 5th, 2007 under Nadal, Poema, poemes i cançons.
Desembre
Ramon Alabau i Selva
Desembre
Bell mes de desembre
les festes encetes,
encens els estels
de tendres pessebres,
empeltes l’esquer
de fermes creences.
Ferment de llegendes,
generes l’esper
de fendre tenebres,
de vèncer les cendres,
les penes enterques
dels nens sense cel.
Posted: July 5th, 2007 under Poema, poemes i cançons.
Christmas
Pere Quart
Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.
Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.
I tampoc ningú ja no s’estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l’infant […]
Posted: July 5th, 2007 under Nadal, Poema, poemes i cançons.
