Cercar

Categories

Páginas

Nous temes

Nuvol de tags

Cançond de Nadal Carnaval Dites dites de l'abril dites de l'hivern dites de la primavera Dites de la primavers dites de la tardor dites de les estacions dites del Juny dites del Maig dites del març dites de Setmana Santa dites sobre el temps Festivals frases fetes Nadal Poema poemes de la primavers poemes de Nadal primavera

Nadal, poemes i cançons

Crido, de Mariano Ribalta (20/10/2007)

Crido!
Però no tinc veu…
Trist ressò de la meva ànima
en aquells grans canons,
els meus ulls sense reflex
ja no vessen,
el que havien arriba a vessar.
Crido!
I no tinc veu…
El fang de la gola m’ennuega,
i m’embruta l’ànima,
em sento brut i alhora perdut.
Guardo les poques paraules d’amor
que tinc en una capsa,
i la deso dins el cor,
per parlar,
només amb mi mateix…
I torno a cridar!
Que no tornaré a cridar mai més.

La Mercé 2010

Les Festes de la Mercé 2010.

Podeu trobar tota la informació en la web de la Mercé : http://www.bcn.cat/merce

FESTA MAJOR DE MAIG – Parlem de Festa

FESTA MAJOR DE MAIG

Sant Anastasi, del 6 a l’11

L l e i d a 2 0 1 0

http://www.paeria.es/festes/maig2010

Benvolguts, aquesta setmana comencen els actes de Festa Major de Lleida 2010. Demà dimarts, tindrà lloc el Parlem de Festa, una taula rodona de debat que enguany tracta un tema que us toca especialment… FESTA I MITJANS DE COMUNICACIÓ.

Us hi convidem a tots!!!

Dimarts 4 de maig

El Carrilet de la Festa Major

Per als nens i les nenes de les escoles

bressol municipals de la ciutat.

9.15 h. Gargot / 10.15 h. Centre Històric-

Ludoteca / 10.30 h. Centre Històric-

Bressol / 11.15 h. Vailet / 15 h. Balàfia

19.30 h. Sala Alfred Perenya de l’IMAC

Presentació revista “Caramella”

La revista “Caramella” és una de les poques

revistes especialitzades en aquest

àmbit de la cultura que existeix a casa

nostra. Editada per Carrutxa, Solc i Tramús,

ens apropa amb els seus dossiers

i articles l’actualitat, però també a la

reflexió sobre el món de la música i la

cultura populars.

http://www.revistacaramella.cat

20 h. Sala Alfred Perenya de l’IMAC

“Parlem de festa: festa i mitjans de comunicació”

La festa comunica i es comunica per

molts canals i vies. Els mitjans, ja siguin

els habituals o els basats en les noves

tecnologies, juguen tot sovint un paper

clau en la seva difusió i en el seu

coneixement. És, per tant, a les portes

de la Festa Major, un bon moment per

reflexionar sobre la relació de la festa

en general i de la cultura popular en

concret amb els mitjans de comunicació,

conèixer diferents models, tractaments i

experiències.

Ponents:

Salvador Palomar – Revista Caramella

Manel Carrera – Portal Festes.org

Josep Maria Soler – Cap d’informatius de RTV Vilafranca, de Vilafranca del Penedès

Francesc Guillaumet – La Manyana

Glòria Farré – Diari Segre

Carnaval de Sitges

Dates del Carnaval
El Carnaval de Sitges començarà oficialment el Dijous Gras amb l’Arribo de Sa Majestat Carnestoltes i es clou el Dimecres de Cendra amb l’enterro de Sa Majestat Carnestoltes.

Els Personatges
Els principals personatges del Carnaval de Sitges són Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval. Aquests personatges seran responsabilitat de la Comissió de Carnaval.

Sa Majestat Carnestoltes
Personatge que encarna el rei del Carnaval. En tractar-se d’un monarca, el nom sol venir acompanyat del títol reial. El personatge encarna la simbolització de la festa: disbauxa, sàtira, abundor, alegria, picaresca, etc. Pot ésser representat per una/es persona/es disfressada/es i la seva organització va a càrrec d’un grup d’una entitat o d’un col•lectiu del poble.

Reina del Carnaval
Personatge que presideix amb Sa Majestat Carnestoltes els actes principals del Carnaval. Pot ésser representat per una/es persona/es disfressada/es i la seva organització va a càrrec d’un grup d’una entitat o d’un col•lectiu del poble.

L’elecció dels personatges
Els grups de les entitats participants en el Carnaval són els que principalment poden organitzar els personatges del Carnestoltes i la Reina del Carnaval. En cas de no haver-hi cap grup interessat, la Comissió atorgarà l’organització dels personatges a una entitat sitgetana o a un col·lectiu del poble.

Abans de finalitzar el mes d’abril, els grups interessats en organitzar els personatges pel proper any adreçaran un escrit a la regidoria corresponent, dirigit a la Comissió de Carnaval, on exposaran el seu projecte. La sol·licitud es presentarà al registre general de l’Ajuntament.

En aquest projecte s’haurà d’indicar de quin dels personatges es vol fer càrrec, on es desenvoluparan els diferents actes (l’Arribo o la presentació de la Reina), una descripció de l’acte, el tema sobre el que es basarà el personatge, el nombre de persones que formaran part de la colla, etc.

Durant els primers dies de maig, la Comissió de Carnaval es reunirà amb els representants dels grups interessats per ampliar i valorar la informació rebuda. El 30 de maig, com a termini màxim, la Comissió de Carnaval comunicarà als grups que han estat elegits i seran responsables d’organitzar cada personatge i els que no han estat.

L’Arribo de Sa Majestat Carnestoltes
Se celebra el Dijous Gras a la tarda, i el lloc i l’hora es consensuarà entre la Comissió i el grup organitzador del personatge.

El grup encarregat de representar el personatge de Sa Majestat Carnestoltes prepara la cerimònia de l’Arribo, que busca l’espectacularitat. Prèviament, aquella mateixa tarda, s’acostuma a repartir el Ban, el qual consisteix en un edicte format per un seguit d’articles burlescos del Carnaval que dicta Sa Majestat Carnestoltes en prendre poder de la vila. Aquest Ban se sol publicar en forma de cartell i es distribueix per tot el poble.

Una vegada finalitzat l’Arribo, el Carnestoltes és acompanyat per una comitiva fins a l’Ajuntament, on dirigint-se als congregats ofereix el Predicot. En el seu seguici poden figurar els ministres del seu govern, els quals ostenten les diverses carteres ministerials que engloben la disbauxa i transgressió pròpies del Carnaval.

El Predicot
Després de l’Arribo, Sa Majestat Carnestoltes serà rebut per la Corporació municipal i farà el seu predicot discurs que oferirà a tots els sitgetans i sitgetanes des del balcó de l’Ajuntament.

El Predicot és una prèdica que fa en Carnestoltes en forma de mal sermó, dirigint-se a la gernació congregada a la plaça de l’Ajuntament. Es caracteritza per les al·lusions a la vida política i social de Sitges del moment, en forma de sàtira, sempre respectant l’honorabilitat de les persones.

El Predicot respon a la necessitat humana de criticar i passar factura a la mateixa vida de la població, amb un to desenfadat i marcadament irònic.

La presentació de la Reina del Carnaval
Se celebra una vegada realitzat l’Arribo de Sa Majestat Carnestoltes, i el lloc i l’hora es consensuarà entre la Comissió i el grup organitzador del personatge.

Visites institucionals
El divendres, Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval visitaran les escoles i els instituts d’ensenyament de la Vila. El dissabte visitaran el Mercat Municipal, les residències de gent gran i els Casals d’Avis.

Les visites de divendres i de dissabte es pactaran cada any entre la Comissió de Carnaval i els grups encarregats dels personatges, i són modificables segons les necessitats de cada moment.

Festa infantil
La Comissió de Carnaval s’encarregarà d’organitzar una festa infantil el dissabte per la tarda per a què tots els nens i nenes de Sitges puguin gaudir amb els personatges del Carnaval.

Les Rues
Són desfilades de carrosses i de colles de disfresses de les diverses societats vinculades al Carnaval pels carrers principals de la vila. Les rues se celebren el diumenge de Carnaval (la rua infantil i la de la Disbauxa), i el dimarts de Carnaval (la infantil i la de l’Extermini). La rua l’obre Sa Majestat Carnestoltes i la tanca la Reina del Carnaval. Els horaris de les diferents rues es pactaran cada any entre la Comissió, les entitats i l’Ajuntament.

L’ordre de desfilada de les carrosses de les entitats serà pactat cada any entre els representants del Casino Prado Suburense, la Societat Recreativa El Retiro i la Comissió, però queda com a norma que l’entitat que diumenge va davant, dimarts passarà a anar l’ultima, alternança que s’aplicarà l’any següent. En casos excepcionals, la Comissió podrà modificar l’ordre de la desfilada.

El recorregut de les Rues
Les rues de la Disbauxa i de l’Extermini disposaran del recorregut que estableixi, en cada cas, la Comissió.

Sortida i tornada al Carrossòdrom
Les sortides i tornades de les diferents carrosses des del Carrossòdrom de Les Pruelles es farà sempre d’acord amb les indicacions de la Comissió de Carnaval i de la Policia municipal, i amb els horaris que s’indiquin cada any.

L’enterro de Sa Majestat Carnestoltes
El Dimecres de Cendra per la tarda hi haurà una comitiva que durà el cos difunt de Sa Majestat Carnestoltes a enterrar al lloc on prèviament s’hagi consensuat amb la Comissió de Carnaval.

Aquesta cerimònia grotesca sol acabar amb la lectura del testament del monarca i tradicionalment el Carnestoltes és cremat en una foguera. Anteriorment a la sortida de la comitiva, s’instal·la la Capella ardent de Sa Majestat que consisteix en una exposició grotesca del cos difunt d’en Carnestoltes i es reparteix l’esquela amb motiu de la seva mort.

El testament d’en Carnestoltes consisteix en la disposició de les últimes voluntats que deixa en forma de discurs humorístic. Aquest testament, a part de regular les deixes que fa, pot tornar a revisar la vida del poble i passar revista al Carnaval acabat de finir. Aquest acte s’encarregarà d’organitzar-lo el mateix grup que hagi estat designat pel personatge del Carnestoltes.

Les carrosses i les colles
El nombre màxim de carrosses que poden sortir a les Rues de la Disbauxa i de l’Extermini del Carnaval són 50, distribuïdes de la següent manera:

Casino Prado Suburense: 15 carrosses
Societat Recreativa el Retiro: 25 carrosses
Grup Independents: 7 carrosses
Cases Noves: 1 carrossa
Poble Sec: 1 carrossa
Club Natació: 1 carrossa

En el cas que els personatges del Carnestoltes i/o de la Reina del Carnaval siguin d’una colla integrada a les Entitats participants, el nombre de carrosses d’aquesta entitat no podrà sobrepassar el màxim indicat. En el cas que els personatges del Carnestoltes i/o de la Reina del Carnaval no pertanyin a cap Entitat, el nombre màxim de carrosses serà 52.

A les Rues infantils el nombre màxim de carrosses, incloses les dels dos personatges, són 26, distribuïdes de la següent manera:

Casino Prado Suburense: 12 carrosses
Societat Recreativa el Retiro: 12 carrosses
Grup Independents: 2 carrosses

http://www.sitges.cat/carnaval/

Carnaval de Lleida

El programa de Carnaval 2010 inclou les tradicionals Marató de l’Ou, la Tupinada Popular, el Ball de Vermut o l’esbojarrada Cursa de Llits.



Read more

Carnaval de Tarragona

Orígens.Els orígens del Carnaval de Tarragona es troben en les festes Saturnals, Lupercals i Matronals que celebraven els romans. Des de la seva colonització mantenim elements com la presència del Rei i la inversió de papers socials i sexuals, característiques estructurals que es reprendran posteriorment durant l’edat mitjana. Read more

Carnaval de Barcelona

Acte:Carnaval 2010: La Gran Rua de la Ciutat
Data:13 de Febrer
Horari:

Dies Hores
dissabte a les 20:00 h


Entrada:Lliure
Lloc:Avinguda del Paral·lel (entre els Jardins de les Tres Xemeneies i el c. Tamarit)
Districte:Ciutat Vella

Observacions:
Aquest any l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la presència d´entitats representants dels diferents barris de Barcelona a la Rua de la ciutat. Amb aquesta iniciativa es vol millorar qualitativament i quantitativament la rua del Carnaval de Barcelona donant representativitat a les entitats dels barris de la ciutat i aprofitant aquest esdeveniment festiu com una eina de treball conjunt entre les diferents entitats que treballen a un mateix territori. Es pretén que d´aquesta forma es millori el coneixement mutu de les diferents entitats i s´iniciïn experiències de treball comú. Aquest 2010 seran 34 les carrosses i comparses que desfilaran representant 34 barris de Barcelona.

La rua d’aquest any recorrerà més d’un quilòmetre al llarg de l’Avinguda del Paral·lel, des dels Jardins de les Tres Xemeneies fins al carrer de Tamarit. Aquest any el jurat s’ubicarà a l’alçada del carrer Teodor Bonaplata.

http://www.bcn.cat/carnaval/2010/index.htm

Informacio dels carnavlas per districtes: http://www.bcn.cat/carnaval/2010/districtes.htm

EN JAN TITELLA

“EN JAN TITELLA”
AL PALAU DE LA MÚSICA

 

EN JAN TITELLA, 13 anys d’actuacions al Palau de la Música.

El Centre de Titelles de Lleida, amb el seu espectacle En Jan Titella, serà present al Palau de la Música Catalana de Barcelona, durant la primera quinzena de febrer, per a centres escolars. Els diumenge dia 7 l’espectacle s’obre al públic general fora del circuit escolar. Les actuacions del cap de setmana seran a les 10.30h i a les 12h del matí.

En Jan Titella, una producció del Centre de Titelles de Lleida, es va estrenar el 23 de gener de 1998 i des d’aleshores no sols no ha deixat de programar-se cap any al cicle Les Escoles al Palau sinó que amb la seva aparició al Cicle de concerts familiars, amplià el seu públic a l’àmbit familiar arribant al públic infantil més enllà de l’escola. Una excel·lent proposta del Palau de la Música per tal d’iniciar en la música els més menuts.

En Jan Titella és un espectacle-concert amb titelles, ombres i música en viu específicament concebut per als infants de pre-escolar de 3 a 5 anys. Pretén desvetllar en l’infant una primera vivència musical i estimular l’atenció per la música per mitjà de la descoberta de l’expressivitat dels sons i de la seva capacitat comunicativa. Un concert amb un fil argumental, representat amb titelles i música en viu i que, de la mà de dos actors-titellaires i tres músics – flauta travessera, clarinet i violoncel-, és una excel·lent ocasió per introduir els infants al món de la música.

Una activitat que compta amb el propi material de suport -el llibre il·lustrat de la història i el CD de les cançons- per a facilitar tant l’aprenentatge d’aquestes noves cançons com per estimular una tasca pedagògica a l’escola, prèviament o amb posterioritat a l’assistència a l’espectacle. L’argument explica l’aventura d’en Jan, el qual, en ser despertat pel so d’un grill que es deleix per tornar al bosc, s’ofereix a portar-l’hi amb la seva bicicleta. Plegats, s’engresquen en la descoberta de sons, melodies i cançons.

L’èxit de l’espectacle està avalat pels seus 13 anys de programació continuada al Palau de la Música en sessions escolars i per l’aposta d’aquesta institució en oferir-lo també dins el Cicle de concerts familiars.

CANT CORAL

LA DEMARCACIÓ DELBAIX LLOBREGAT,

DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ENTITATS CORALS,

INFORMA DELS CONCERTS DE CANT CORAL QUE SE CELEBREN A LA SEVA COMARCA,

A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, a mes d’altres.

Agenda: 8 a 14 de febrer de 2.010

Data

Hora

Població

Vicentina Lloc/Adreça

Participa

Tags: ,

Programa

Entrada

13

18

Barcelona

Museu Marítim

Coral Joves Musicorum.

Dir. Sònia Gatell

Divers

14

19

Sant Vicenç dels Horts

Sala Xica de La Vicentina

Orfeó La Lira, de Barcelona

Dir. Carles Grèbol

1er. Concert del festival de Cant Coral Veus. 150è. Aniversari Coral El Llessamí

Lliure

Comunicació: Josep Pereira – Tel. Fixa: 934.487.585 – Mòbil: 630.926.105 -

Correu electrònic: fcec.baix.comunicacio@gmail.com

Cartes de Reis

Podeu descarregar-vos les cartes de reis que mes us agradin.

Carta de Reis

Carta de Reis 2

Carta Para Nadal