Cercar

Categories

Páginas

Nous temes

Nuvol de tags

Cançond de Nadal Carnaval Dites dites de l'abril dites de l'hivern dites de la primavera Dites de la primavers dites de la tardor dites de les estacions dites del Juny dites del Maig dites del març dites de Setmana Santa dites sobre el temps Festivals frases fetes Nadal Poema poemes de la primavers poemes de Nadal primavera

Festes.

Tots Sants

Tots sants és una festa que es celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià.
El seu origen es troba a primeries del segle VII, quan el Papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (o sigui el temple pagà de Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter, en memòria d’haver l’emperador August guanyat la batalla contra Marc-Antoni i Cleopatra, el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtins i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts. El costum de visitar als difunts és d’origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l’antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites. Són propis d’aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets n’hi han moltes maneres com ara de coco, de xocolata, d’atmella, de cafè, etc…
Abans els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.

Les castanyeres d’aquell temps eren molt diferents de les d’avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura.

El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats.
Donaven vuit castanyes per un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

– Calentes i grosses;
qui en vol, ara que fumen?

La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:

- Petites i dolentes;
de les vuit,
set les pudentes.

És creença molt general que avui al punt de migdia, els difunts que fa poc temps que ho són surten del Purgatori per anar a conviure unes hores en companyia dels seus familiars, i llurs ànimes invisibles es presenten a la casa on vivien, per fer vida amb els seus. Si veuen llurs familiars tristos i condolguts per la seva pèrdua, senten un gran bé i en tornar al Purgatori són rellevats de la pena i lliurats cap a la Glòria; però si, al contrari, no guarden d’ells record compungit i es lliuren a l’ alegria i els tenen en oblit, han de restar altra vegada al Purgatori, en espera d’un altre any o una altra circumstància que els en tregui.