Rebreu al vostre email activitats de: Montmeló
Email:


web ajuntament: Web ajuntament de Montmeló

La referència més antiga que tenim de Montmeló la trobem a la transcripció d'una acta de l'any 945, l'acta de consagració de l'església de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, en relació a la donació de Santa Maria de Montis Molonis.
Les teories sobre la toponímia són diverses, la del Mont del Molí trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.
La recuperació de la Pedra de Llinars i, més recentment, la pedra termal d'"Augustalis" al Raiguer, venen a accentuar el sentit termenal de Montmeló. Com proposava Enric Moreu-Rey, el signficat etimològic del mot s'explica per la seva procedència de Mont Molló o sigui, turó, puig o coll de la Pedrafita, referit a la muntanyeta de les Tres Creus.
Montmeló es troba situat al bell mig d'una important i mil·lenària cruïlla de camins que enllaçava Barcelona, Girona i arribava a França. Aquesta situació privilegiada que perdura des dels romans, la via Hercúlea, fins als nostres dies i que comunica el Sud i el Llevant hispànic amb Europa, ha fet del poble un lloc de pas obligat, transitat des dels temps més remots.
Se sap de l'existència de poblament neolític antic (fons de cabana de "cal Metge"), continua amb el neolític modern (sepulcre en fossa de "can Cucurny") i arriba al neolític recent amb les restes ceràmiques de la cultura de Verazza (camp de futbol). D'altra banda, es conserven ceràmiques, molins de mà, sitges i altres elements de l'època ibèrica, malgrat no tenir restes de poblament conegudes.
La Pedra de Llinars és un menhir amb senyals i inscripcions molt interessants. La referència més antiga sobre l'existència de la Pedra de Llinars la trobem a una sentència arbitral de l'agost de 1347 entre l'Abadessa Luara i Pere de Montornès sobre fitació dels dos pobles.