Barcelona Districte Cultural: Teatre "Camí a l'escola", amb la Cia. Campi Qui Pugui

Activitat a Barcelona

Data: 19/2/2021

Dies	Hores	Preus	Observ.
divendres	a les 18:00 h	Entrada Gratuïta	Aforament limitat. Cal reserva prèvia. Durada: 50 minuts.

A partir de 6 anys.

ls llençols no els segresten cada matí... potser perquè no en tenen.

El llit no és territori de somnis, perquè a ells no els els regalen... ells els han de conquerir.

I l´escola no és mai un càstig sinó una benedicció, un lloc que pot ajudar-los a convertir les seves il?lusions en oportunitats, les seves esperances en futur, les seves mancances en una realitat pròspera.

Així que cada matí, quan emprenen el camí cap a l´escola, s´enfronten a una aventura que entenen plena d´esperança malgrat la duresa d´haver de caminar dos, cinc, deu quilòmetres, d´haver de travessar deserts, rius, muntanyes i valls, d´haver-se d´enfrontar amb animals salvatges, d´haver d´avançar en una cadira de rodes que els germans petits, que també van a l´escola, han d´empènyer.

De camí a l´escola és una història d´aventures i d´esperances, les d´uns nens que veuen el coneixement com l´única manera de prosperar en un món dur, advers, un món que no els posarà res a l´abast, que els obligarà a lluitar i a esforçar-se per aconseguir una petita engruna d´esperança.

Aquesta és la història que explicava el documental Camí a l´escola, de Pascal Plisson (premi César al millor documental l´any 2014) inspirant-se en les vivències de Jackson (11 anys, Kènia), Carlitos (11 anys, Argentina), Zahira (12 anys, Marroc) i Samuel (13 anys, Índia). I aquesta és la història que va copsar els membres de la companyia Campi qui Pugui, que van decidir convertir-la en una obra de teatre resumint totes les històries en una: la de tres germanes, una en cadira de rodes, que han d´arribar al seu destí, l´escola, travessant infinitat d´aventures sempre amb el somriure en la boca i el cos vessant ganes per arribar-hi.

Campi qui Pugui, una companyia fundada a Castellserà (l´Urgell) el 2007 i responsable de títols com Rats i Manneken´s Piss (amb el qual van guanyar un premi Max), per fer realitat l´obra de teatre que havien somiat es van rodejar d´un gran equip: Rosa Díaz (líder de La Rous, que va ser Premio Nacional de las Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud l´any 2011) a la direcció; Pascal Gaigne com a responsable de la banda sonora; i Rosa Solé i Joan Pena com a responsables de vestuari i escenografia.

Cia. Campi Qui Pugui
Direcció: Rosa Díaz. Repartiment: Aitana Giralt, Alícia Buil, Cristina Garcia, Jordi Pedrós i Marc Cartanyà. Assessorament creatiu: Jordi Farrés. Música original: Pascal Gaigne. Figurinista: Rosa Solé. Escenografia: Joan Pena. Il?luminació: Marc Espinosa
Observacions:
A partir de 6 anys.

ls llençols no els segresten cada matí... potser perquè no en tenen.

El llit no és territori de somnis, perquè a ells no els els regalen... ells els han de conquerir.

I l´escola no és mai un càstig sinó una benedicció, un lloc que pot ajudar-los a convertir les seves il?lusions en oportunitats, les seves esperances en futur, les seves mancances en una realitat pròspera.

Així que cada matí, quan emprenen el camí cap a l´escola, s´enfronten a una aventura que entenen plena d´esperança malgrat la duresa d´haver de caminar dos, cinc, deu quilòmetres, d´haver de travessar deserts, rius, muntanyes i valls, d´haver-se d´enfrontar amb animals salvatges, d´haver d´avançar en una cadira de rodes que els germans petits, que també van a l´escola, han d´empènyer.

De camí a l´escola és una història d´aventures i d´esperances, les d´uns nens que veuen el coneixement com l´única manera de prosperar en un món dur, advers, un món que no els posarà res a l´abast, que els obligarà a lluitar i a esforçar-se per aconseguir una petita engruna d´esperança.

Aquesta és la història que explicava el documental Camí a l´escola, de Pascal Plisson (premi César al millor documental l´any 2014) inspirant-se en les vivències de Jackson (11 anys, Kènia), Carlitos (11 anys, Argentina), Zahira (12 anys, Marroc) i Samuel (13 anys, Índia). I aquesta és la història que va copsar els membres de la companyia Campi qui Pugui, que van decidir convertir-la en una obra de teatre resumint totes les històries en una: la de tres germanes, una en cadira de rodes, que han d´arribar al seu destí, l´escola, travessant infinitat d´aventures sempre amb el somriure en la boca i el cos vessant ganes per arribar-hi.

Campi qui Pugui, una companyia fundada a Castellserà (l´Urgell) el 2007 i responsable de títols com Rats i Manneken´s Piss (amb el qual van guanyar un premi Max), per fer realitat l´obra de teatre que havien somiat es van rodejar d´un gran equip: Rosa Díaz (líder de La Rous, que va ser Premio Nacional de las Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud l´any 2011) a la direcció; Pascal Gaigne com a responsable de la banda sonora; i Rosa Solé i Joan Pena com a responsables de vestuari i escenografia.

Cia. Campi Qui Pugui
Direcció: Rosa Díaz. Repartiment: Aitana Giralt, Alícia Buil, Cristina Garcia, Jordi Pedrós i Marc Cartanyà. Assessorament creatiu: Jordi Farrés. Música original: Pascal Gaigne. Figurinista: Rosa Solé. Escenografia: Joan Pena. Il?luminació: Marc Espinosa

se celebra a:
Centre Cívic Baró de Viver
C QuitoBaró de Viver
08030 BARCELONA
inscripcions a:
Centre Cívic Baró de Viver
C QuitoBaró de Viver
08030 BARCELONA