Cicle 'DespertaLab 2020': Espectacle "Tirana Banderas II"

Activitat a Barcelona

Dates: del 25/2/2021 al 7/3/2021

Dies	Hores	Preus
dijous, divendres i dissabtes	a les 20:00 h	Entrada general de: 12 e
diumenges	a les 18:00 h	Entrada general de: 12 e

FITXA ARTÍSTICA
Una peça de L△ST
A escena: Gaia Bautista, Ignasi Guasch i Alberto Román.
Assessorament artístic: Santiago Sierra
Una producció de la Nau Ivanow i L△ST
Agraïments: Jordi Fondevila, Eugenio Merino, Hermanas Picohueso, David, Fernando, Aina i Laia.
Peça guanyadora de la Beca DespertaLab 2020.
Amb el suport de l´Institut Ramon Llull i el Ministerio de Cultura y Deportes.

TIRANAS BANDERAS II parla des de l´admiració absoluta de com les banderes aconsegueixen amb aparent facilitat tot allò que el creador de teatre no arriba a assolir mai, utilitzant els mateixos recursos dels que disposem en les arts escèniques: explica com les banderes són la llavor d´una ficció que perdura per sempre en l´imaginari popular; parla de com les banderes apel?len a un sentiment que romandrà per sempre en el cor (el cor?) dels seus; i mostra com, quan intenten sublimar la complexitat d´un país o d´una ideologia en tres colors mal combinats, se´n surten. Ens flipa aquest carisma i el domini de la gestió del capital emocional del seu públic. I li voldríem rendir homenatge.

Passa, però, que ens dona també la sensació que la bandera conviu a l´univers del Cristo en la Cruz, l´aura incorruptible de l´esquerra i la pometa del Mac, i que representa sense matisos un símbol dels poders que se n´aprofiten d´aquesta necessitat tan nostre de pertànyer a un grup, de tenir un lloc on tornar quan tot va malament, per treure rèdit de qualsevol tipus. I a alguns ja els hi està bé i viuen feliços en la seva disciplència. I això no mola tant, i ens cabreja una mica, o molt, però sobretot ens cabreja el fet indiscutible que la bandera és, per definició, lletja. Lletja en la seva concepció, en el seu disseny i en la seva realització. Lletja com feta a disgust, com pegar-a-un-padre, com els vestits del Macson.

I això és el que ens puteja més; que ja que poses a quatre potes a una multitud i la sodomitzes mentre li fas empassar doblada una història sense cap ni peus, almenys proporciona-li a aquest cuento un embolcall bonic. Que no costa res. Que estem a l´era del packaging. Encara que sàpigues que funcionarà de qualsevol de les maneres, encara que ningú no reclami. No costa res posar carinyo a les coses-ideologies-brainwashings. Falta carinyo en les banderes. I per aquí no passem. I d´això vaTIRANAS BANDERAS II, de com la falta de carinyo no s´hauria de deixar passar mai.
Observacions:
FITXA ARTÍSTICA
Una peça de L△ST
A escena: Gaia Bautista, Ignasi Guasch i Alberto Román.
Assessorament artístic: Santiago Sierra
Una producció de la Nau Ivanow i L△ST
Agraïments: Jordi Fondevila, Eugenio Merino, Hermanas Picohueso, David, Fernando, Aina i Laia.
Peça guanyadora de la Beca DespertaLab 2020.
Amb el suport de l´Institut Ramon Llull i el Ministerio de Cultura y Deportes.

TIRANAS BANDERAS II parla des de l´admiració absoluta de com les banderes aconsegueixen amb aparent facilitat tot allò que el creador de teatre no arriba a assolir mai, utilitzant els mateixos recursos dels que disposem en les arts escèniques: explica com les banderes són la llavor d´una ficció que perdura per sempre en l´imaginari popular; parla de com les banderes apel?len a un sentiment que romandrà per sempre en el cor (el cor?) dels seus; i mostra com, quan intenten sublimar la complexitat d´un país o d´una ideologia en tres colors mal combinats, se´n surten. Ens flipa aquest carisma i el domini de la gestió del capital emocional del seu públic. I li voldríem rendir homenatge.

Passa, però, que ens dona també la sensació que la bandera conviu a l´univers del Cristo en la Cruz, l´aura incorruptible de l´esquerra i la pometa del Mac, i que representa sense matisos un símbol dels poders que se n´aprofiten d´aquesta necessitat tan nostre de pertànyer a un grup, de tenir un lloc on tornar quan tot va malament, per treure rèdit de qualsevol tipus. I a alguns ja els hi està bé i viuen feliços en la seva disciplència. I això no mola tant, i ens cabreja una mica, o molt, però sobretot ens cabreja el fet indiscutible que la bandera és, per definició, lletja. Lletja en la seva concepció, en el seu disseny i en la seva realització. Lletja com feta a disgust, com pegar-a-un-padre, com els vestits del Macson.

I això és el que ens puteja més; que ja que poses a quatre potes a una multitud i la sodomitzes mentre li fas empassar doblada una història sense cap ni peus, almenys proporciona-li a aquest cuento un embolcall bonic. Que no costa res. Que estem a l´era del packaging. Encara que sàpigues que funcionarà de qualsevol de les maneres, encara que ningú no reclami. No costa res posar carinyo a les coses-ideologies-brainwashings. Falta carinyo en les banderes. I per aquí no passem. I d´això vaTIRANAS BANDERAS II, de com la falta de carinyo no s´hauria de deixar passar mai.

se celebra a:
Fàbrica de Creació Nau Ivanow
C Honduresla Sagrera
08027 BARCELONA