Exposició "El Gran Teatre del Liceu després de l’incendi de 1861"Obra de Josep Tapiró
Activitat a Barcelona
Dates: del 5/9/2021 al 30/11/2021
El quadre El Gran Teatre del Liceu després de l’incendi de 1861 és una obra realitzada pel pintor reusenc Josep Tapiró i Baró (Reus, 1836 – Tànger, 1913), un dels aquarel·listes més cotitzats en el mercat artístic internacional durant la segona meitat del segle XIX. Aquest oli, realitzat després de l’incendi del 9 d’abril de 1861 al Teatre del Liceu, és una obra d’un gran valor històric i un veritable document testimonial del succés. Fruit de l’observació directa, à plein air, s’hi pot apreciar l’estat en què va quedar l’edifici poc després de l’incendi. La virulència i rapidesa en què es va produir l’incendi queden paleses en el fet que les flames no van tenir temps de calcinar del tot les parets, que aconseguiren resistir part del seu embat. A banda de les runes, hi podem observar tres operaris, clarament empetitits a fi de ressaltar la monumentalitat de l’edifici, que duen a terme tasques de desenrunament. El foc començà al quart pis, on hi havia el taller de sastreria, sembla que per causa d’un llum d’oli mal apagat. El foc es va propagar molt de pressa i no van ser a temps d’utilitzar els dipòsits d’aigua. En ser tot de fusta, només va quedar la carcassa de pedra del teatre. L’incendi del Gran Teatre del Liceu va ser un esdeveniment que va causar un gran impacte en la societat barcelonina del moment, com es pot veure en la quantitat de dibuixos i gravats que es van multiplicar en diferents mitjans de comunicació i difusió. Fins i tot es van arribar a produir souvenirs que representaven el succés. De la destrucció es van salvar, malgrat tot, les estructures del saló de descans, les escales del vestíbul, part dels corredors i les dependències del Cercle del Liceu. Dues setmanes després de l’incendi, la Junta de Propietaris del Liceu es va reunir en sessió extraordinària i va acordar-ne la reconstrucció, sota la direcció de l’arquitecte Oriol Mestres. Així, el 20 d’abril de 1862, poc més d’un any després, es va inaugurar de nou el Teatre del Liceu. Tapiró, que havia arribat a Barcelona el 1853 per estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, seguí els passos del seu amic Marià Fortuny i s’instal·là a Roma l’any 1862, on residí durant catorze anys. El 1877, tres anys després de la mort del seu amic d’infantesa Marià Fortuny, Tapiró abandonà Roma, ciutat en què tots dos havien compartit formació, i es va establir a Tànger, on instal·là el seu estudi i desenvolupà un estil orientalista especialitzat en retrats i escenes d’interior de la vida marroquina. Des d’aquest indret i al llarg de més de tres dècades, els seus pinzells immortalitzaren la vida tradicional amb una versemblança extraordinària. Les seves imatges es van convertir en veritables documents testimonials d’un món en retrocés davant de la ràpida europeïtzació de la ciutat i defugen, en tot moment, les idealitzacions pròpies de la pintura de temàtica orientalista. Més informació de l'exposició al web del museu.
Informació sobre tarifes al web del Museu d'Història de Catalunya.
De dimarts a dissabtes: de 10 a 19 h Dimecres: de 10 a 20 h Diumenges i festius: de 10 a 14.30 h Dilluns: tancat
Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)
Museu d'Història de Catalunya (MHC)
93 2254700