Exposició "Estrats"
Activitat a Barcelona
Dates: del 30/11/2023 al 15/12/2023
"Una vegada vaig sentir que hi ha creadors que, amb el temps, evolucionen tant en el seu treball, que els costa reconèixer com a pròpies les seves peces anteriors. Això em va portar a reflexionar sobre la meva pròpia manera de plasmar pensaments en els meus treballs i com el temps afecta el procés de creació. Al llarg de la nostra vida, acumulem experiències que gradualment formen un cúmul de "capes" a la nostra psique, que són part de la nostra evolució personal i que conscient i inconscientment fan que arribem a ser el que som. La pregunta és si, amb el temps, aquestes capes es tornen tan "opaques" que impedeixen veure nostre jo anterior. La Terra, que ens sustenta, està constituïda a diferents escales per diverses matèries i elements de tota mena, caiguts i superposats, formant infinites "capes". Plantes, arbres, sorra, pols còsmica... creen un compendi que, en milions d'anys, es converteix en un fons marí per després transformar-se en el cim d'una serralada. Pujant allà, trobaràs pistes per descobrir aquests estrats, sediments d'un passat irreconeixible. D'alguna manera màgica, les persones, la naturalesa i el cosmos estem units i compartim un codi complex i similar. Com podem connectar tot això: l'experiència, l'evolució, el temps i les capes? Amb l'abstracció i la inspiració. En el meu cas, la Natura i la seva Energia, el Cosmos i el seu Misteri, són fonts inesgotables d'inspiració i suport intel·lectual. Geometries, matèries i colors que, extrapolats, formen part d'una línia de treball atemporal, sempre activa i en continu moviment, com un "fractal" que es reprodueix i multiplica constantment. Cada material amb el què treballo, exigeix ser tractat de manera única. El paper convida a ser acaronat amb plomes de vidre i a ser mullat amb aigua de mar. El tauler de masonita permet una acció enèrgica; realitzo talls a la seva superfície per després omplir els solcs amb pintura. El tauler de okume és dur com la masonita, però d'aspecte fràgil i delicat, induint-me a donar-li presència en el quadre des de l’inici per condicionar el futur desenvolupament de l'obra. El procés de treball sovint implica desaprendre, buidar-se per complet, partir del no-res i posar atenció a les sincronies que permeten que l'univers s'expressi a través de l'obra. En experimentar amb noves tècniques i suports, sorgeixen i se sumen nous nivells de percepció i consciència al procés creatiu." Cristina Gómez Carcía Més informació sobre l'exposició al web de la Galeria H2O.
De 16 a 20 h
Cristina2g
C. Verdi, 152
Galeria H2O