Exposició "Pinturas y dibujos 2021-2023"
Activitat a Barcelona
Dates: del 26/10/2023 al 9/12/2023
La pintura sembla desaparèixer com a creació plàstica. És el resultat d’un llarg procés el qual ja s’anunciava amb la destrucció de la figura humana i la descomposició de les formes per Picasso i Braque, va seguir amb l’urinari de Marcel Duchamp i la simple presentació de qualsevol objecte de la realitat quotidiana, sense cap misteri -el principal misteri és descobrir-lo en allò més quotidià-, per a acabar amb la cerca de la provocació o la selecció d’objectes del món real vists de la manera més banal. Paral·lelament s’han desenvolupat altres tendències que, per diferents camins, allunyaven la pintura del testimoniatge vàlid dels éssers i coses que ens emboliquen. S’han registrat diferents reaccions contra aquestes vies tan negatives, unes realistes i abstractes altres, que, excepte algunes excepcions, no han sabut descobrir que la pintura, en un món que es troba en una transformació transcendental, continua viva. Si s’observa amb atenció, al costat de la decadència de la nostra civilització que revelen aquests testimoniatges i els registrats en altres camps, es descobreix també en alguns creadors la necessitat de trobar el sentit de l’art i la cultura en general. Si aprofundim més descobrim que tot resideix en la pèrdua del sentit de transcendència que ha d’aconseguir l’art. En l’obra de l’artista en qüestió, allò que resulta més atractiu i sorprenent és que es tracta en cas contrari a la destrucció, l’amuntegament sense sentit de despulles o la provocació: la visió transcendent de la realitat. Juan Carlos Lázaro és un dels pocs casos de creador plàstic que ens reconcilia amb el plaer de la pura i simple contemplació. La seva pintura ens situa en el punt límit on només hi arriba el veritable art, on s’enfronta al buit, al no-res, i ja no necessita saltar, perquè ha aconseguit el que és difícilment assolible. Les formes semblen esvair-se, afirmant una presència que cobra nous valors, perquè només amb lleus, evanescents evocacions, apareix l’objecte recreat. Les formes, encara que en el procés aconsegueixen un alt grau d’abstracció -l’art, recordem-lo, ha estat sempre abstracte i sempre realista-, semblen a punt de desaparèixer, d’una manera que es reafirmen amb més força. Més infomració sobre l'exposició al web de la Sala Parés
De dimarts a dissabte d'11 a 14 h i de 16 a 20 h Dilluns: tancat
Juan Carlos Lázaro
C. Petritxol., 5
Sala Parés