Aquesta caminada fins a l'antiga ermita de Santa Magdalena travessa un paisatge mediterrani típic, amb barrancs, pinars, cingles, roca conglomerada i vegetació perfectament adaptada al clima sec.

Quan els sarraïns lliuren la ciutat a Ramon Berenguer IV l'any 1148, Tortosa inicia el període de la dominació cristiana. És a partir d'aquest moment que es configuren els trets fisionòmics més característics de la ciutat.

La façana fluvial era la primera imatge que tenia el viatger que arribava de terres valencianes. Per evocar la Tortosa del segle XII, cal que ens la imaginem molt diferent, amb els edificis a tocar directament del riu i un port fluvial activíssim.

Hi ha constància de l'existència de jueus a la ciutat des d'època visigòtica. Amb tot i això, la primera notícia de l'existència d'un call, o espai concret habitat per la comunitat, i per al seu ús exclusiu, és posterior a la conquesta cristiana. Fou llavors que el comte Ramon Berenguer IV, per mitjà de la carta de franqueses, fa donació de les drassanes àrabs per a la construcció de seixanta habitatges. Més tard, cap al segle XIII, el Call s'amplià, i es construí el que anomenen Call nou, quan la Senyoria de Tortosa, representada per Ramon de Montcada i els frares del Temple, atorgà una carta de franqueses a 25 jueus per a la seva construcció.

Des de principis del segle VIII, i fins a l'any 1148, Tortosa va estar sota domini andalusí. En aquesta època la ciutat va ser un enclavament estratègic des d'on es controlava les comunicacions cap als territoris del nord, i que dominava la via fluvial que permetia l'accés a les terres de l'interior. Extrem més septentrional d'Al-Andalus i centre d'un dels regnes de taifes més actius, l'urbs fou força important des dels punts de vista econòmic i cultural dins l'entramat de regnes que sorgiren a partir de la crisi del Califat de Còrdova.