Agenda d'activitats de Palau-solità i Plegamans


Altres poblacions de la comarca: Vallès Occidental
Badia del Vallès - Barberà del Vallès - Castellar del Vallès - Castellbisbal - Cerdanyola del Vallès - Gallifa - Matadepera - Montcada i Reixac - Palau-solità i Plegamans - Polinyà - Rellinars - Ripollet - Rubí - Sabadell - Sant Cugat del Vallès - Sant Llorenç Savall - Sant Quirze del Vallès - Santa Perpètua de Mogoda - Sentmenat - Terrassa - Ullastrell - Vacarisses - Viladecavalls

El tiempo en Palau solita i Plegamans - Predicción a 7 días y condiciones actuales. web ajuntament: Web ajuntament de Palau-solità i Plegamans


Palau-solità i Plegamans és format històricament per dos
nuclis de població o dues parròquies, per una part, Palau-solità
i per l'altre, Plegamans. El topònim de Palau-solità ja el trobem
al Cartolari del Monestir de Sant Cugat l'any 955 i el de Plegamans l'any 962.
Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis),
cosa que va motivar que poc a poc les Parròquies (unitat administrativa
eclesiàstica) s'anessin ajuntant per formar una Universitat o Comú
(nom que encara perdura a Andorra per designar els municipis), com va passar en
el nostre poble, si bé no hi ha constància documental de nomenament
de Batlle de “Palau solità e Plegamans” fins a l'any 1440.
No fou fins l'any 1698 que el Consell del Comú (òrgan rector de
la Universitat o Comú) de Palau-solità i Plegamans va prendre la
decisió d'adquirir una casa per reunir-se (que seria la Casa del Comú,
el que ara diem Ajuntament). Així, el nom del municipi està format
pels noms del lloc les dues Parròquies (Palau-solità per un costat
i Plegamans per l'altre), els quals es van mantenint a llarg dels anys amb petites
variacions. No és fins l'any 1939 just acabada la Guerra Civil, concretament
el 5 de març, que el president de la “Comisión Gestora del
Ayuntamiento”, Don Bartolomé Soler, proposa “en un breve y
elocuente discurso” (com consta a les actes municipals) la refosa dels noms
de les dues parròquies (Palau-solità una, i Plegamans, l'altre)
ja que “solo condiciona a crear rencillas entre los vecinos y entorpecer
la labor del municipio”, així proposa que la població passi
a anomenar-se PALAU DE PLEGAMANS. Els membres d'aquesta “comissió
gestora” després de “razonada discusión” donen
conformitat a la proposta. El 22 d'agost del mateix any el nou nom del municipi
esdevé oficial.

No fou fins el 23 de desembre de 1999, 60 anys desprès, que el consistori
decidí recuperar el nom històric de la població. I es decideix
recuperar els dos topònims seguint les indicacions de l'Institut d'Estudis
Catalans; així aquesta institució proposa: “... recuperar
el nom de Palau-solità, ja que la preposició “de”
a Palau de Plegamans connota una dependència o submissió a Plegamans,
quan mai ha estat així i per altre part la normativa del guió
Palau-solità, lliga sense unir els dos antics topònims alhora
que la conjunció copulativa “i” a Palau-solità i Plegamans
reconeix un tercer topònim, Plegamans”.